Vistos els antecedents i l’èxit dels netbooks en només un any, es fa difícil poder defensar que aquests aparells només són fruit d’una moda passatgera o del consumisme desaforat de la societat en que vivim. Tampoc estic d’acord en que només sigui un subproducte dels fabricants de portàtils.
Després d’un any d’ultraportàtils barats, m’he quedat amb les següents idees i conclusions:
1.- Els ultraportàtils barats no són portàtils barats. Aquesta és la clau de la qüestió. Com el seu nom indica, comparteixen la filosofia de mobilitat amb els actuals ultraportàtils, però sense pagar més de 1.000 euros per aconseguir-ho. Com va simplificar asus, aquets aparells han de tenir les prestacions necessàries per fer fàcil treballar, aprendre i jugar. En aquests moments que un disc dur extern de de 200Gb costa uns 80 euros, un pendrive de 8gb 15 euros, certes crítiques de falta de prestacions només les poden fer persones que es poden qualificar com a no digitals.
2.- Respon a l'evolució de la vida digital de moltes persones. Aquest aparell (com també, amb l’iphone i el nou "navegador de butxaca") és la demostració de la confluència que té i tindran les diferents tecnologies de la informació i la comunicació. No són aparells inventats del no res, sinó que s’han creat per respondre a la demanda latent de milions de persones que porten anys evolucionant la seva experiència digital i incorporant-la en la quotidianitat diària.