Fa unes setmanes, el Ministre d'economia Pedro Solbes va presentar el Projecte de Llei de Pressupostos de l'Estat per a l'any 2009. Després de la seva aprovació inicial en el Consell de Ministres del dia 26 de setembre, el detall dels pressupostos es coneix un cop es presenta en el Congrés dels Diputats. Un ritual que es repeteix cada any: entrega dels llibres (ara amb pendrive) al president del Congrés , declaracions varies sobre les bondats del govern i xifres i més xifres sobre inversions, previsió econòmica, despesa social, increment de pensions... i un llarg etc. que acaba per esgotar a tothom i serveix més per desinformar que per altre cosa. Però, malauradament, no és l'únic que es repeteix.
Per mi, l'octubre sempre és un mes difícil. Primer perquè em toca diseccionar els Pressupostos i analitzar centenars de milers de xifres i pàgines d'informes, amb l'objectiu de poder determinar la seva incidència per Catalunya. Només dir que l'informe econòmic-financer (el resum dels pressupostos) té més de 500 pàgines. I tot, com sempre, per abans d'ahir o per ja mateix. Dies estressants on tothom pregunta de tot: inversions globals a Catalunya, compliment de l'estatut, inversions per províncies, comarques, projectes nous, mancances...
Recordeu la pel·lícula "El dia de la marmota" on el protagonista reviu el mateix dia contínuament? Doncs a mi em passa amb el mes d'octubre. Aquest any, però, s'assembla excessivament a l'anterior perquè són els tercers pressupostos després de l'aprovació de l'Estatut i ja tot es repeteix excessivament. En altres anys vaig compartir alguna de la informació que preparo (veure: Els pressupostos (per l'any 2007) no compleixen l'Estatut), i aquest any he decidit actualitzar-la i ampliar-la. Us aviso, serà informació que prova que l'Estat pren el pèl als catalans.
Ho publico avui, dotze d'octubre, per demostrar que aquest dia no és un dia que els catalans puguin celebrar res. Us avanço algunes dades que aniré publicant els pròxims dies:
Per mi, l'octubre sempre és un mes difícil. Primer perquè em toca diseccionar els Pressupostos i analitzar centenars de milers de xifres i pàgines d'informes, amb l'objectiu de poder determinar la seva incidència per Catalunya. Només dir que l'informe econòmic-financer (el resum dels pressupostos) té més de 500 pàgines. I tot, com sempre, per abans d'ahir o per ja mateix. Dies estressants on tothom pregunta de tot: inversions globals a Catalunya, compliment de l'estatut, inversions per províncies, comarques, projectes nous, mancances...
Recordeu la pel·lícula "El dia de la marmota" on el protagonista reviu el mateix dia contínuament? Doncs a mi em passa amb el mes d'octubre. Aquest any, però, s'assembla excessivament a l'anterior perquè són els tercers pressupostos després de l'aprovació de l'Estatut i ja tot es repeteix excessivament. En altres anys vaig compartir alguna de la informació que preparo (veure: Els pressupostos (per l'any 2007) no compleixen l'Estatut), i aquest any he decidit actualitzar-la i ampliar-la. Us aviso, serà informació que prova que l'Estat pren el pèl als catalans.
Ho publico avui, dotze d'octubre, per demostrar que aquest dia no és un dia que els catalans puguin celebrar res. Us avanço algunes dades que aniré publicant els pròxims dies:
- Els Pressupostos de l'Estat 2009 no compleixen l'Estatut. A banda que ja ho diuen els mateixos pressupostos us explicaré quin és el forat real i quin és l'engany que ens volen fer creure. Estem parlant d'entre 2.200 i 2.800 milions d'euros (segons metodologia de càlcul) que no s'han inclòs en els pressupostos 2007-2009.
- L'Estat no executa els pressupostos. Més enllà del pressupostat, evidentment el més important és que les inversions es facin. Bé, dades oficials del propi Ministeri de fa pocs dies revel·len que, almenys, 800 milions d'euros pressupostats l'any 2007 no s'han executat.
- Manca de transparència. El 75% de la inversió de l'Estat a Catalunya es realitza mitjançant uns ens empresarials amb molt poca transparència en la informació i de difícil control. Molt pressupost però poca execució.
- Hi han molt pocs projectes nous d'inversió. Això vol dir que un cop s'acabi el TGV, no hi haurà projectes suficients per mantenir (ja no dic complir l'Estatut) la inversió.
També Catalunya està en el "dia de la marmota", revivint cada dia com l'Estat ens pren el pèl. La sentència del Tribunal serà la cirereta del pastis de tot plegat, on és probable que una resolució contra l'Estatut en temes com el model de finançament i l'estatus del català. Queda clar que Catalunya necessita agafar la paella pel mànec per decidir quin ha de ser el seu futur i no que l'imposin el futur que altres voldrien.
