Carles Mas

S’ha acabat la festa als Ajuntaments

2010-02-07T21:07:00.003+01:00

L’actual situació de crisi té el seu inevitable reflex en la reducció dels ingressos públics de les administracions públiques i l’administració local no n’és una excepció. Al contrari, els Ajuntaments són l’administració amb un major volum de recaptació condicionat al funcionament del sector de la construcció.

L’any 2010 serà un any crític per a la majoria d’Ajuntaments, especialment els petits i mitjans. A la caiguda dels ingressos per la crisis econòmica s’hi ha de sumar la disminució dels ingressos procedents de l’Estat i l’increment dels preus a causa de la pujada de l’IVA, així com el bloqueig de Madrid al nou finançament municipal. En aquest context, ja han sigut nombrosos els alcaldes i alcaldesses que han expressat la seva preocupació per el deteriorament de les finances locals. I aquest cap de setmana, en el programa 30 minuts s’analitza aquest problema amb el títol “S’ha acabat la festa”.

Posem un exemple amb dades de l’Ajuntament de Sant Celoni. L’any 2009 s’han deixat d’ingressar 1,6 milions d’euros associats a la construcció respecte l’any 2007, és a dir un 83% menys i, a més, per l’any 2010 els ingressos de l’Estat disminueixen 500.000 euros (un 16%). Una disminució d’entrades que s’acumula en paral·lel amb un increment inevitable de sortides, derivades sobretot de l’atenció social de la crisi i de l’increment del 2% d’IVA imputat a l’administració local.

Compensar aquesta disminució no ha estat fàcil. L’aplicació de criteris d’austeritat de la despesa des de l’any 2007, quan s’incorpora el nou equip de govern, i la millora en la gestió han estat elements clau. Es clar que la reducció de la despesa poc productiva o sumptuosa ha estat possible perquè en anys anteriors s’havia acumulat un elevat volum de despeses inflades per anys de bonança econòmica i per una dubtosa cultura de l’estalvi i de l’eficiència que s’aplicava aleatòriament.

La reducció en conceptes com la despesa dels regidors, dietes, telefonia, representació, “pica-piques” d’inauguracions, festes, etc., ha facilitat estalvis superiors al mig milió d’euros. Simplement no malbaratant recursos com en anys anteriors. I és el que tocava: ens hi hem adaptat, amb el risc d’acceptar activitats menys pomposes o donar negativa a certes propostes.

Però els serveis i la despesa no han disminuït en el seu conjunt. Al contrari: en dos anys s’han iniciat o potenciat serveis com l’escola bressol, l’habitatge, el Pla educatiu d’entorn, les polítiques d’educació i les de serveis socials.

Senzillament no podem seguir gastant com si els dèficits no tinguessin conseqüències, com si el malbaratament no importés, com si l’acumulació del deute pogués ser infinit sense conseqüències per les properes generacions, com si els diners que paguen els ciutadans puguin ser tractats com diners del Monopoly i es pugui ignorar que els recursos són cada vegada més limitats.

És responsabilitat de tots tirar endavant en els moments difícils. Govern, oposició, altres administracions i cadascú individualment amb el seu esforç. No tothom s’hi ha adaptat encara i es continuen fent propostes per gastar més i més, sovint de forma demagògica i frívola. Però els Ajuntaments no ho poden solucionar tot (tampoc són les administracions competents en àmbits tant importants com l’ocupació), perquè com fa referència el programa 30 minuts, la ‘festa’ dels ingressos dels Ajuntaments s’ha acabat: són mals temps pels Ajuntaments i, ara més que mai, l’austeritat, la corresponsabilitat i el realisme són determinants per garantir el nostre futur col·lectiu. Així ho farem!

Monopoly mundial amb google maps

2009-09-10T14:16:00.004+02:00

El Monopoly és un d'aquells jocs que tothom coneix. Ara, el creador del joc, el fabricant original Hasbro, ha introduït internet per actualitzar-lo i crear "la partida més gran de tots els temps" (segons la seva publicitat), on gairebé qualsevol carrer del món té preu. Per aconseguir-ho utilitza Google Maps com a tauler de joc.

La partida comença amb un breu registre de cada participant, que permet aconseguir tres milions de dòlars Monopoly per començar a comprar el planeta. El funcionament és similar al tradicional joc: quan es compra una propietat, el propietari cobra un lloguer a cada internauta que passi per allà o al construir nous immobles. Es poden fer ofertes de compra a altres jugadors o intentar arruïnar a la competència.

Ahir, després que el joc es col·lapsés per l'allau d'usuaris, m'hi vaig poder registrar i començar a comprar. De moment, com que Sant Celoni no es pot comprar vaig anar visitant ciutats catalanes fins a trobar carrers lliures (els principals carrers de les grans ciutats ja han estat comprats).

Podeu accedir al joc al web: http://www.monopolycitystreets.com

Més informació de Monopoly: http://es.wikipedia.org/wiki/Monopoly

Festa Major Sant Celoni 2009

2009-09-09T14:15:00.004+02:00

Aquest cap de setmana (del 4 al 7 de setembre), Sant Celoni ha estat de Festa Major. Una festa molt animada, amb actes al llarg de tot el dia i els concerts de nit... tot això amb un gran esforç d'ajust pressupostari (30 % menys).

Us deixo algunes fotos de mòbil fetes al llarg de la festa major.

El dia de la marmota: Pressupostos de l'Estat (I)

2008-10-12T09:12:00.000+02:00

Fa unes setmanes, el Ministre d'economia Pedro Solbes va presentar el Projecte de Llei de Pressupostos de l'Estat per a l'any 2009. Després de la seva aprovació inicial en el Consell de Ministres del dia 26 de setembre, el detall dels pressupostos es coneix un cop es presenta en el Congrés dels Diputats. Un ritual que es repeteix cada any: entrega dels llibres (ara amb pendrive) al president del Congrés , declaracions varies sobre les bondats del govern i xifres i més xifres sobre inversions, previsió econòmica, despesa social, increment de pensions... i un llarg etc. que acaba per esgotar a tothom i serveix més per desinformar que per altre cosa. Però, malauradament, no és l'únic que es repeteix.

Per mi, l'octubre sempre és un mes difícil. Primer perquè em toca diseccionar els Pressupostos i analitzar centenars de milers de xifres i pàgines d'informes, amb l'objectiu de poder determinar la seva incidència per Catalunya. Només dir que l'informe econòmic-financer (el resum dels pressupostos) té més de 500 pàgines. I tot, com sempre, per abans d'ahir o per ja mateix. Dies estressants on tothom pregunta de tot: inversions globals a Catalunya, compliment de l'estatut, inversions per províncies, comarques, projectes nous, mancances...

Recordeu la pel·lícula "El dia de la marmota" on el protagonista reviu el mateix dia contínuament? Doncs a mi em passa amb el mes d'octubre. Aquest any, però, s'assembla excessivament a l'anterior perquè són els tercers pressupostos després de l'aprovació de l'Estatut i ja tot es repeteix excessivament. En altres anys vaig compartir alguna de la informació que preparo (veure: Els pressupostos (per l'any 2007) no compleixen l'Estatut), i aquest any he decidit actualitzar-la i ampliar-la. Us aviso, serà informació que prova que l'Estat pren el pèl als catalans.

Ho publico avui, dotze d'octubre, per demostrar que aquest dia no és un dia que els catalans puguin celebrar res. Us avanço algunes dades que aniré publicant els pròxims dies:

Els Pressupostos de l'Estat 2009 no compleixen l'Estatut. A banda que ja ho diuen els mateixos pressupostos us explicaré quin és el forat real i quin és l'engany que ens volen fer creure. Estem parlant d'entre 2.200 i 2.800 milions d'euros (segons metodologia de càlcul) que no s'han inclòs en els pressupostos 2007-2009.
L'Estat no executa els pressupostos. Més enllà del pressupostat, evidentment el més important és que les inversions es facin. Bé, dades oficials del propi Ministeri de fa pocs dies revel·len que, almenys, 800 milions d'euros pressupostats l'any 2007 no s'han executat.
Manca de transparència. El 75% de la inversió de l'Estat a Catalunya es realitza mitjançant uns ens empresarials amb molt poca transparència en la informació i de difícil control. Molt pressupost però poca execució.
Hi han molt pocs projectes nous d'inversió. Això vol dir que un cop s'acabi el TGV, no hi haurà projectes suficients per mantenir (ja no dic complir l'Estatut) la inversió.

També Catalunya està en el "dia de la marmota", revivint cada dia com l'Estat ens pren el pèl. La sentència del Tribunal serà la cirereta del pastis de tot plegat, on és probable que una resolució contra l'Estatut en temes com el model de finançament i l'estatus del català. Queda clar que Catalunya necessita agafar la paella pel mànec per decidir quin ha de ser el seu futur i no que l'imposin el futur que altres voldrien.

NETBOOKS: moda, revolució, evolució o més del mateix? (2)

2008-09-21T22:15:00.000+02:00

Vistos els antecedents i l’èxit dels netbooks en només un any, es fa difícil poder defensar que aquests aparells només són fruit d’una moda passatgera o del consumisme desaforat de la societat en que vivim. Tampoc estic d’acord en que només sigui un subproducte dels fabricants de portàtils.

Després d’un any d’ultraportàtils barats, m’he quedat amb les següents idees i conclusions:

1.- Els ultraportàtils barats no són portàtils barats. Aquesta és la clau de la qüestió. Com el seu nom indica, comparteixen la filosofia de mobilitat amb els actuals ultraportàtils, però sense pagar més de 1.000 euros per aconseguir-ho. Com va simplificar asus, aquets aparells han de tenir les prestacions necessàries per fer fàcil treballar, aprendre i jugar. En aquests moments que un disc dur extern de de 200Gb costa uns 80 euros, un pendrive de 8gb 15 euros, certes crítiques de falta de prestacions només les poden fer persones que es poden qualificar com a no digitals.

2.- Respon a l'evolució de la vida digital de moltes persones. Aquest aparell (com també, amb l’iphone i el nou "navegador de butxaca") és la demostració de la confluència que té i tindran les diferents tecnologies de la informació i la comunicació. No són aparells inventats del no res, sinó que s’han creat per respondre a la demanda latent de milions de persones que porten anys evolucionant la seva experiència digital i incorporant-la en la quotidianitat diària.

3.- Serà una revolució. El gran boom, malgrat l'èxit actual, vindrà en el moment que l'accés a Internet a través de 3G o GPRS disminueixi el seu preu. Quan "l'internet per portar a tot arreu" tingui uns preus competitius (sense límits de descàrrega, no permanència, tarifes entre 10-15€) es trencaran molts límits. És l'assignatura pendent dels operadors, yoigo estan donant passos en aquest sentit, i un dels frens al desenvolupament de la societat de la informació al nostre país.

4.- Portabilitat, duració i wifi, les claus. Petit i còmode per portar però, sobretot, que la bateria duri un mínim de 3 hores. És important revisar que la bateria sigui d'almenys 6 pins, ja que molts dels models a la venta aquí són de 3 (duració de 2 a 2,5h), excepte els models Asus. I també, almenys mentre l'internet en mobilitat no sigui accessible a la majoria de butxaques, és molt útil saber on et podràs connectar a Internet, com alguns bars-cafès (a Sant Celoni, el restaurant nyam-nyam i la banqueta), o les zones wifi municipals (4 places a Sant Celoni) que van apareixent de mica en mica.

5.- No pagar més del compte. Triar el model que s'adapti a les necessitats de mobilitat, tenint molt clar els límits i les fortaleses dels netbooks. El preu que sembla "ideal" per concepte està al voltant dels 300€... es clar que sembla que aquí els importadors ens prenguin el pèl i posen uns preus al voltant dels 400€, superior a d'altres països. Recomanable comparar a botigues com Matize, Controlp, Area integral, Pccity .

En la meva opinió, la resposta sobre el concepte netbook és l'evolució natural de l'experiència digital de les persones i un aparell que facilitarà la revolució en la sociabilització d'internet.

NETBOOKS: moda, revolució, evolució o més del mateix? (1)

2008-09-16T15:07:00.000+02:00

En primer lloc, cal definir que s’entén per un netbook. La Wikipedia la defineix, de forma simplificada, com un ultraportàtil barat, on les característiques principals són el baix cost i les reduïdes dimensions, utilitzats principalment per navegar per Internet i utilitzar aplicacions ofimàtiques.

Aquesta definició és bàsica per entendre si l’èxit inicial de ventes que tenen aquests aparells només és fruit d’una moda (per tant, passatgera o amb data de caducitat) o bé és l’inici d’una revolució en els hàbits digitals, o simplement l’evolució natural dels aparells actuals que tendeixen a integrar les eines de productivitat, amb les de comunicació i internet. També hi ha una altre possibilitat, que l’aparició d’aquests aparells respongui simplement a una tàctica comercial dels fabricants per reinventar els portàtils (amb un mercat madur) i facilitar el seu consum impulsiu a persones que no s’havien plantejat comprar un portàtil o aquells que en volen un altre més “portable”, per tal de vendre més.

No descarto que ara alguns els fabricants tinguin un netbook en els seus catàlegs simplement perquè ara toca tenir-ne un si no es vol perdre clients. De fet, la majoria de fabricants ja en tenen un en el seu catàleg i els pocs que queden (com Dell o samsung) ja els han anunciat. En la meva opinió, no ha estat aquest el motiu de l’aparició dels netbooks.

Fa un any va aparèixer el famós Asus eee (easy to learn, easy to work, easy to play) amb un revolucionari concepte: un ordinador de petites dimensions, poc pes (menys d’1kg), amb una duració de la bateria de més de 3 hores, amb uns recursos suficients per navegar àgilment per internet i treballar amb els principals programes d’ofimàtica. En definitiva, un autèntic ultraportàtil barat (competència en concepte als Vaio de Sony) amb unes prestacions suficients pel 90% dels usuaris.

Crec que Asus va ser prou hàbil per analitzar la necessitat real de la cultura del “més” (cada ordinador ha de tenir més memòria, més disc dur, millor targeta gràfica... que el model anterior) per a molts usuaris en els seus moments d’oci o no professionals. Els aparells no estaven responent a la necessitat d’integrar el 90% dels usos “normals” dels usuaris informàtics i que per descomptat no es volien gastar 1.500 € en un ultraportàtil.

Aquest antecedents ens torna a situar a la pregunta inicial: moda, revolució, evolució o més del mateix?

Per més informació per respondre, es pot visitar alguns dels centenars de blocs i webs dedicades als netbooks, com per exemple, Asus e3, msi espanya o xataka.

Sant Celoni de Festa Major!!!

2008-09-04T17:49:00.001+02:00

Ja està aquí la Festa Major 2008. Aquest divendres 5 de setembre comença la festa major amb novetats (nova ubicació de la zona de concerts-barraques i la fira, més punts del municipi on es fa activitats, un pregó explosiu) i una agenda perquè no hi hagi temps per avorrir-se.

El pregó del rei, interpretat per en Toni Albà, donarà el tret de sortida oficial a la festa... a partir d'aquí, només em queda desitjar una bona festa i a disfrutar-la!!

Programa de la festa major

Fotos de la Festa Major 2008